“El privilegi d’un pianista de jazz que oferix un recital és no determinar el seu programa amb antelació. Eixe salt al buit, eixa llibertat, és un dels meus majors plaers escènics.
Cada un dels meus concerts en solo és diferent dels altres: no només les peces que s’interpreten, sinó també la manera de tocar-les. Depén de l’ambient, de l’estat d’ànim, de l’acústica, de la forma en què el públic respira i retorna l’energia que la música li oferix. Però també del que he escoltat o vist recentment. Així, el tema d’una simfonia de Brahms, una sonata de Mozart, una cançó dels Beatles o de Gainsbourg, una melodia escoltada en una pel·lícula, una composició personal o un clàssic de Duke Ellington o Gershwin, una ària d’òpera o un preludi de Bach, són alguns terrenys més que són propicis per a la improvisació. Se succeïxen, es mesclen, a vegades se superposen, i em deixe guiar únicament pel corrent del moment present, efímer i únic, que tots compartim junts durant el concert”.

Thomas Enhco, piano